L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya consoliden l’art de carrer en plans estratègics com el Pla de Barris per visibilitzar debats socials, combatre desigualtats i fomentar la cohesió comunitària.

L’art urbà s’ha consolidat a Barcelona com un autèntic termòmetre de les inquietuds socials i culturals de la ciutat. Als barris de Ciutat Vella, i molt especialment al Raval, les intervencions artístiques a l’espai públic han deixat de ser expressions aïllades per integrar-se en polítiques oficials de cohesió urbana. Segons la documentació vinculada al Pla de Barris de l’Ajuntament de Barcelona, als àmbits del Raval Sud i el Gòtic Sud s’utilitzen actualment els projectes d’art urbà com a eines estratègiques per reflectir els debats de la ciutat, lluitar contra les desigualtats socials i treballar el compromís, la convivència i l’esforç col·lectiu entre el veïnat.

La integració de l’art de carrer en la planificació pública respon a la seva capacitat demostrada per cohesionar l’entorn comunitari. Els informes del consistori barceloní (com els recollits al repositori oficial BCNROC) constaten que el foment de murals i creacions al carrer permet generar un espai públic més atractiu, alhora que ofereix experiències artístiques a col·lectius que sovint no hi tenen accés. En aquest sentit, Barcelona articula l’accés a la participació cultural a la via pública mitjançant l’estudi i l’habilitació d’espais de creació i «murs lliures», dissenyats per permetre un ecosistema creatiu divers que dialogui directament amb les necessitats de cada districte.

A escala autonòmica, la Generalitat de Catalunya també reconeix i empra formalment el paper reivindicatiu de l’art urbà. En l’àmbit de les polítiques socioculturals, el document d’anàlisi Llegat Politarts (impulsat pel Departament de Cultura) defineix l’art de carrer, el grafit i les instal·lacions urbanes com a pràctiques clau d'»artivisme», fonamentals per abordar obertament problemàtiques sobre drets humans, ecologisme i justícia social.

Paral·lelament, l’impacte d’aquestes intervencions s’ha traslladat directament a la planificació urbanística del territori. La Guia per al disseny d’espais públics amb perspectiva de gènere interseccional, editada per la Generalitat, proposa oficialment l’ús de murals i intervencions artístiques simbòliques als carrers com a recurs per donar visibilitat a les identitats del barri, combatre la violència masclista i afavorir el dret a un ús segur i equitatiu de l’espai públic. Aquest marc institucional evidencia que els murs de la ciutat actuen de manera continuada com a llenços vius, on s’inscriuen en temps real les dinàmiques i els reptes de la societat contemporània.